Terrassa i Catalunya, dues cares d’una mateixa moneda

Les eleccions municipals del proper 24 de maig seran les primeres eleccions del 2015, l'any en què el país votarà la independència. És molt evident que Terrassa no és, tot i que durant molts anys alguns ho han intentat pel seu interès; ni una illa enmig del mar, ni un oasi enmig del desert. En aquests moments, insistir en desconnectar la ciutat del país per interès personal i partidista, té un cost inassumible per Catalunya i per a Terrassa.


Més enllà de reflexions ridícules que criden a votar en les properes eleccions municipals a Terrassa en clau terrassenca, com si es pogués votar, per exemple, en clau manresana, hem de saber que és necessari i indispensable, per Catalunya però especialment per Terrassa, que la ciutat esdevingui un actor protagonista del moment que viu el país. Cal acumular la màxima força institucional al servei del procés i de la regeneració política i democràtica. Així doncs, obrim portes i finestres, que entri aire fresc a l’Ajuntament i no deixem que per un interès legítim, però absolutament extemporani, dels qui volen seguir manant a qualsevol preu, Terrassa quedi relegada a ser un actor secundari, que miri com si no anessin amb ella els moments més importants i transcendents que viurà el país dels últims 300 anys. 

Hi ha qui de forma interessada parla d'eixamplar l'acord Mas-Junqueras a les municipals. Són els qui saben que ERC està ben posicionada per aglutinar el batec del país que vol regenerar la política i que vol posar la directa en el procés. I nosaltres sabem que com més i millor guanyem en les eleccions municipals, més capacitat tindrem de fer els acords que permetin forjar una nova hegemonia per assolir un nou país més just, més net i més lliure.

Volem posar el fil a l’agulla per cosir el procés als municipis, per forjar un nou poder local que construeixi el nou país, també de baix a dalt. A Terrassa nosaltres ho farem parlant de la necessària reindustrialització local, de treball i sous dignes en una ciutat asfixiada per l’atur, de l’educació dels nostres joves, del caos creat en la recollida de residus, d’una mobilitat clarament millorable, de transparència que no acaba ni comença en una web, de la indispensable lleialtat que ha d’haver-hi entre l’administració i el ciutadà. Ho farem parlant d’il·lusió i d’esperança, de canvi i de regeneració, d’innovació i de tradició, de cultura i d’esports...

Perquè quan parlem de tot això estem parlant dels nostres familiars i amics, dels nostres veïns i dels nostres barris. I quan parlem dels nostres barris estem parlant de la nostra ciutat i quan parlem de la nostra ciutat estem parlant del nostre país... Som terrassencs, que és la nostra manera de ser catalans. Terrassa i Catalunya són, avui més que mai, dues cares d’una mateixa moneda.