... que els tinc, com TOTHOM, intento analitzar la proposta del President Mas. És la meva opinió, no la d’ERC i només espero que els que bavegen amb els megalideratges per un cantó, i els salvadors de les essències, de la puresa... per l’altra, ho respectin.

Per primera vegada en la historia recent, tenim un compromís clar i inequívoc amb la construcció d'un Estat independent. Tenim un full de ruta amb terminis clars, delimitats i de compliment factible. Ens planteja unes eleccions absolutament referendàries, seguides d'un termini breu per construir l'Estat català, seguit d’unes eleccions constituents en un MÀXIM de 18 mesos després de les referendàries, perquè cada partit es presenti per separat i la ciutadania pugui decidir com vol el nou país en funció de l'eix social, de la transparència, la lluita contra la corrupció, … M’agrada!
Parlem d’una llista sense sigles de partits, intentant que s'assembli el més possible a la pluralitat que hauria estat el Sí-Sí en un referèndum normal amb l’objectiu d’obtenir una majoria absoluta. Entenc i accepto que digui que no hi haurà eleccions si no és per convertir-les amb referendàries, però em sobrava, per falsa modèstia, per cretina, la “oferta/proposta” de no encapçalar la llista però valoro positivament el compromís, ja exposat anteriorment, que no es presentarà el 2016, transmetent una mica de confiança en la renovació que ha de suposar la independència.

La proposta també té la seva part fosca. Més enllà de repetir l’error de fa 2 anys “doneu-me una gran majoria”, acaba amb el moviment social que, entre altres coses positives, anava de baix a dalt. La proposta és del President i els altres hem de callar i seguir, com sempre, de dalt a baix... Crec que és evident que posa data de defunció a CiU, i guanya 18 mesos per regenerar, reconstruir, refundar a CDC. En aquest camí intenta liquidar, debilitar a ERC com a futur rival polític, que decideixi el que decideixi també entrarà en un escenari de redefinició i intenta (lleig, molt lleig) posar data de caducitat en el lideratge d’Oriol Junqueras. Si hi ha llista unitària i l’Oriol, per exemple, va de 2, agafa el compromís de no repetir al cap de 18 mesos, si no hi va, queda debilitat i senyalat com a culpable d’un possible fracàs o com un interessat. Per entendre’ns..., jo acabo en aquest procés, però tu també. En el conjunt del procés això és secundari, cert, però crec que és important fer-ho evident.

La proposta ho condiciona tot a una 'llista unitària' (no m’agrada “llista de país”, el país som tots) que hauria de treure la majoria absoluta per poder fer la independència. Crec que és com a mínim un error. Si una llista treu 65 diputats i una altra en treu 10, no s'hi val? I si no s’hi val, i no proclamem la independència, que farem durant 4 anys? Qui governarà? I com? Tornarem a convocar eleccions o acabarem la legislatura amb el que hi hagi i direm “se siente”? La meva desconfiança en el compliment dels compromisos és meva i poc important, però el risc de posar tots els ous en el mateix cistell, i fer una llista de convençuts en comptes de teixir una estratègia ben pensada per guanyar entre els sectors d’indecisos, bàsicament d’esquerres, que estan ballant entre Podemos/PSC/ICV i ERC/CUP/Abstenció és un error estratègic important.
Bé, seguim avançant...