Gestionem el present; construïm el futur

 Sempre és millor donar bones notícies que dolentes. Sempre és millor ser simpàtic que antipàtic; sempre és millor dir el que la gent vol sentir que dir coses que no agraden. En aquesta ciutat, hem tingut i tenim grans mestres en aquesta forma de fer política. Dit això, però, sempre és millor dir la veritat i el què un pensa. Segurament no és bo transmetre constantment segons quins missatges però les coses són com són, i tothom és conscient que som davant d’una situació social complicada, crítica, global i transversal, que ha provocat i seguirà provocant canvis socials inevitables, injustos; canvis que en molts casos, masses, posen en evidència la incapacitat que té l’administració per donar-hi resposta. I Terrassa n’és un clar exemple.

De la crisi se’n surt enfortit, diuen; la crisi significa canvi, i això és positiu, insisteixen...; però perquè això sigui així, hem d’estar preparats per a gestionar i incidir en aquests canvis...
En els últims 30 anys, hem treballat dur i fort per consolidar la democràcia, per consolidar un sistema educatiu de qualitat, per universalitzar la salut, per crear empreses, llocs de treball, per consolidar l’Estat del benestar, la igualtat d’oportunitats, etc…, i fins aquí hem arribat. Mentre la ciutat se’ns desfà com un torronet de sucre i el país pateix, escoltem les veus que ens arriben del carrer, de moviments socials i de les seves noves realitats. Som aquí convençuts que podem canviar les coses; no és fàcil, però tenim el convenciment de canviar les nostres ciutats, el nostre país, i, per què no, el món. Hem de saber, però, que la política, que l’acció política, no està al servei dels interessos individuals dels ciutadans, sinó dels col•lectius. Que quan prenem decisions, des de la política, cal tenir present la necessitat de gestionar i transformar la realitat des de l’anàlisi de les demandes ciutadanes. Sí. Però també des d’una correcta interpretació i gestió de les necessitats. Hem de saber que la majoria de vegades les necessitats no són explícites, i en una alta proporció la satisfacció de les mateixes comporta prendre decisions que no són percebudes com a desitjables per a determinats segments socials. Dit d’una altra manera: l’interès general, gairebé per definició, no coincideix amb l’interès particular. Si treballem per la cohesió, per la inclusió social, pel benestar i la convivència, cal que no perdre de vista aquest fenomen.

Des de la política, ens hem de marcar objectius clars i ambiciosos que passen per pensar en el present i per construir un futur millor. Volem un futur més sostenible, que faci front als grans reptes socials, econòmics i mediambientals que tenim davant nostre, al mateix temps que busquem solucions que donin resposta a un present complex, exigent i competitiu. Sóc molt conscient que, en moments com l’actual, se’ns fa molt difícil pensar en el futur, ja que la gestió del dia a dia, no ens deixa temps per pensar cap on volem anar i com hi volem anar. Però hem de ser capaços de buscar solucions, de gestionar les urgències que tenim a curt termini, però també és el moment de dedicar més hores i més esforços a definir quin futur volem per nosaltres i pels nostres fills. I per això, quan parlem de la República Catalana, parlem precisament de la capacitat de construir país donant resposta als ciutadans; tenint la capacitat, la voluntat i sobretot la valentia de mirar més enllà sense perdre de vista l’avui.

Així doncs, tinguem la capacitat de gestionar el present, preparant el futur; seguim treballant per posar en valor els nostres trets diferencials, escoltem bé les veus que ens arriben de la societat i gestionem les pressions socials convertint-les en benzina per donar resposta al màxim d’aspiracions. No cal ser ells, cal escoltar... Ens mantindrem ferms en la voluntat de construir nacionalment el país, i en la voluntat de fer un país socialment més just i més sostenible, i ho farem des dels nostres barris i ciutats. Que el futur no ens faci perdre el present; que el present no ens hipotequi el futur.