Després de passejar pel “Jove” durant la Festa Major i veure que ja no en som, parlem de joves... Parlar de joves, a Terrassa, és parlar de més de 50.000 persones que van dels 15 als 34 anys. Aproximadament el 27% de la població de la ciutat. Totes aquestes persones són el que, avui en dia, es considera “gent jove”. I entre ells hi trobem de tot: estudiants, treballadors i especialment i sobretot, aturats. Gent amb un nivell de formació altíssim i gent que ha decidit deixar d’estudiar. Gent amb ganes de menjar-se el món i gent que es conforma amb anar vivint. Nois i noies compromesos amb el seu entorn social i cultural i noies i nois que prefereixen viure una vida més individual. Joves associats, joves voluntaris, joves nocturns i joves diürns, joves conservadors i joves progressistes, joves irresponsables i joves ultraresponsables, joves casats i joves que no volen sentir a parlar d’un compromís. Joves esportistes i joves que només fan zàpping; joves que es mobilitzen per a causes que consideren importants i joves que no estan interessats en cap causa; joves creients i joves ateus; joves molt joves i joves molt adults; joves que paguen hipoteca i joves que viuen a casa els pares, perquè volen o perquè no poden fer res més.

És evident que les necessitats i les demandes de tots ells no coincideixen. És clar que dels 15 als 34 anys hi ha diferències importants, tant de projectes, com de desitjos, com de pensament. Sabem que aquesta és una de les etapes més importants de la vida de les persones, perquè és l’època en la qual es posen els fonaments dels projectes vitals: amics, feina, amor, … Aprenentatge, creixement, experimentació, creació, desenvolupament… Totes elles són paraules i fets claus durant la joventut i cadascú la viu a la seva manera: com pot o com vol. O com el deixen. Però sí que totes aquestes més de 50.000 persones comparteixen una cosa: ells i elles són el futur del país i evidentment de Terrassa. Són els qui han de construir una societat més justa, més solidària, més cohesionada, més respectuosa i més lliure. Són els qui, molts ja ara i altres en un futur proper, tindran la responsabilitat de posar en marxa empreses, de treballar, de crear oportunitats, de generar vida i fer-la créixer, de tenir cura de l’entorn i de les persones, de desenvolupar infrastructures, de pensar com volen la ciutat i de quin futur pensen per als joves que vindran al seu darrere. I no ho tenen fàcil. La nostra obligació és deixar les coses millor de com les vam trobar i de moment això no és així. Aquests més de 50.000 joves han de tenir les eines i els recursos per a esdevenir adults que puguin prendre decisions lliures. Joves informats són adults responsables i lliures. En definitiva, tot el que fem, tot el que hem de fer, és pensar amb els que vénen darrera nostra, que en definitiva és pensar en els nostres fills i en els nostres nets.

Per tant, revolucionem el model. Hem de fer política pensant en un dia a dia complicat i difícil, buscant i donant respostes a les realitats del present, però mirant més enllà, construint projecte, construint ciutat. Sense projecte no hi ha lideratge polític, i aquesta ciutat ja fa uns anys que camina sense projecte i per tant sense lideratge.
Necessitem urgentment repensar la ciutat en clau de present i de futur, en clau de jovent: la promoció econòmica i l’ocupació, els serveis socials i la salut, l’educació, la cultura o l’esport, l’urbanisme i l’habitatge, la participació i la solidaritat… La gent jove no és un grup a part de la societat que necessiti polítiques exclusives, la gent jove necessita de totes les polítiques que es duen a terme a la ciutat, adaptades, també, a les seves necessitats. Cal que elles i ells se sentin implicats en el disseny de la ciutat que, d’aquí a no tant, serà, eminentment, seva. Ens hi va el present, ens hi va el futur.